We've updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Els nous cants de la Sibil·la

by Ósserp

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Quan vesteixes la bèstia amb l’arreu Per tirar del carro menor És quan l’agulla que sosté el cel Que derrueix per baixar el teló Pots creuar els set mars Transfigurar la realitat La foscor ens enterrarà A tots per igual Un cop canviat el rumb marcat No hi ha prou llard per amerar el ble I mantenir la flama de l’alè Cavalcant els camis de la vesània Sota el jou dels 7 arcs S’hi amaga desesperació El trànsit té un únic sentit El joc dels deus no està en nostres mans
2.
Tot crema 04:28
Tot crema i plou cendra La combustió de l’esperit Som fills de titans que mai creguérem ser-ho L’estirp d’un ocàs, l’estirp de ponent Tot crema i plou cendra La combustió de l’esperit Que cresqué menjant pedres, pols i un anhel Qui demostrar que es pot arribar a l’abisme Per llençar-hi una almoina I vèncer el destí A voluntat cremem les naus assequem els mars Per demostrar que som titans Sí, som aquells qui caminem per l’obaga Sota la cendra de tot allò que ens pertanyia Entre les brases ens movem com rèptils sobre la pedra plana d’un riu Es la rancúnia que ens fa viure No queda res, del jardiner Pots creure que l’escènica es perd en un roser Però només per esdevenir espina
3.
L'engany 05:15
Trepitjant terra cremada Amb la impressió d’estar perdut Tibant dels estreps Que apressen els set caps Víctima de l’engany Presa de covards Que la terra amagui Llurs corruptes despulles En un forat profund Fins les entranyes de l’infern No donarà res per perdut Això s’aprèn de ben petit Que la terra amagui Llurs corruptes despulles En un, forat, profund Fins les entranyes de l’infern Tothom sap que la pudor de la mentida És més forta que la de un mort enterrat Que la infàmia de l’engany Víctima de l’Ósserp Castigat per l’Ósserp Trepitjant terra cremada Amb la impressió d’estar enterrat
4.
El pes del buit doblega el temps Fins enredar l’absurd Centrant-lo en un punt fix En la immensitat del nores La llum s’apaga, es torna fosc El teló baixa, no hi ha ningú Basarda i terror, glacen la sang Es moren les flors, tot és pols La soledat en la negror abraça l’estàtua de gel En la deriva del buit la pols difracta l’anhel Transfigurant una il·lusió I tot allò desapareix Insignificant i atrapat En la fredor de l’infinit Centrant-lo en un punt fix En la immensitat del nores Allò que abans era pla Es corba i perd sentit
5.
Sobre els ciments granítics La convicció d’eternitat El mall del temps Els nostres fills... l’enfonsaran Rere les portes del temps Aguarda el nostre relleu Que ple d’arrogància Desafia el nostre avenir Cicle de virtut es torna pols la nostra herència aliment per l’oblit L’abraçada del destí Cicle de virtut es torna pols la nostra herència aliment per l’oblit
6.
Encadenats al tàrtar, l’inframón, el càstig atrapats al laberint Rius de foc i el barquer Vetllen el càstig a perpetuïtat Perniciosa es la carta per escapar de l’escaquer Enfrontat al minotaure cap drecera per on escapar Atrapats... Entre murs L’home en el laberint El granit, que doblega La voluntat de qualsevol esperança Confinats i obligats A jugar per devorar-nos entre iguals No està en mans, de l’Ósserp Enderrocar els murs de la ment Es un viatge al més profund De la negror que s’allotja dins hom El vuit emmaranyat d’impressions Que atenuen la claror de la raó Difícil és alçar el cap Entre el granit Conviure entre iguals Una existència intranscendent
7.
La rèmora 05:01
Amb les entranyes sobre la taula Intentant introduir-les dins meu Amb els ulls, velats, per la certesa De qui vol repetir el vol d’Ícar És l’atzucac que es repeteix Vivint a través de dos lents La mort de tot sentit, La mort de la raó Incapaç de respondre les qüestions Què soc jo? Què hi faig aquí? Doncs en essència, sembla una burla D’un Déu creador, o és l’Ósserp Al cap de vall potser es veritat que som la nostra pròpia rèmora
8.
Caminant enrere Sense poder girar pas el cap Mirada fixa al destí Mirant als ulls de l’adversari El rival més fort No defallir Guanyar el combat Encara que sigui Per simple arrogància Els sofriment Es torna bandera Es la virtut Que sens ha atorgat Poder lluitar Amb la certesa De la derrota Amb el cap ben alt El rival més fort Amb el cos menjat per la maledicció Llagues i pústules descomponen el cos Ens queda la fina i règia dignitat La de poder lluitar El rival més fort Lluitant fins al final El rival més fort Mort i enterrat
9.
Lluna negra 04:51
Neix un estel al firmament Una llum negra que acabarà amb tot Un nou destí guia a la humanitat Com gotes d’aigua lliscant (en) l’univers No hi ha revolta es la unanimitat Velat el sentit d’aquesta aparició Que ens despulla de tota la raó Devoramons acaba d’arribar Llum negra, ànima negra Lluna negra, ànima negra La negror ho amera tot, com un llençol Tendre i negre que ens embolcalla Ja no creix res, mor el record L’últim gra de sorra es perd en l’infint

about

Released: Lost Merch, Cruzade, Kremón, Eternal Juggernaut, Brutal Arratia, Hecatombe, Catabasis.

Produced & Mixed: Aleix Archs at Labedoble Studio.
Mastered: Arthur Rizk .

Solo/Lead guitar "L'home en el laberint" and "Lluna negra": Gerard (Haemophagia).

Artwork: Paolo Girardi and Branca Studio.

credits

released August 19, 2022

license

tags

about

Ósserp Barcelona, Spain

contact / help

Contact Ósserp

Streaming and
Download help

Redeem code

Report this album or account

If you like Ósserp, you may also like: